La directora construeix aquesta pel·lícula a partir del record i de l’anticipació. El relat comença quan Curie es troba a les portes de la mort. Els seus records, o les evocacions selectives que la directora fa de les seves vivències, tant les personals (la relació amb Pierre Curie, la mort d’aquest, els amors amb un dels seus ajudants, condemnats per la societat benpensant de l’època) com les científiques (dos premis Nobel, enfrontament amb el patriarcat universitari), es combinen amb inserts ‘en el futur’ d’algunes utilitzacions de la radioactivitat: el nen que rep radioteràpia contra el càncer als anys 50, la bomba que cau sobre Hiroshima o les proves portades a terme pel Govern nord-americà a Nevada al 1961.