Representada per primera vegada en l’Òpera del Caire en 1871 per a celebrar l’obertura del Canal de Suez, Aida ens porta a la fantasia d’una Antiguitat reconstruïda. En el cor de la trama, una elecció impossible entre l’amor i el deure patriòtic.

Marcat pel contrast entre una extravagància teatral i la transició cap a un drama més íntim i personal, la partitura de Verdi aconsegueix distingir l’angoixa interna dels seus protagonistes de l’imponent escenari històric.

El treball reuneix diversos temes estimats pel compositor: nostàlgia per una pàtria perduda, alliberament a través de la mort, el contrast entre un present descoratjador i un altre idealitzat en un altre lloc, l’abast sufocant del poder religiós i polític, tots aquests factors reguladors en un món concebut com un parany.