España insólita

España insólita

Tanmateix, un cop rodat es va perdre la pista del documental, de la còpia i del director. Fa uns 8 anys, des de l'Esbart es va demanar als Amics del Cinema de la Vall de Ribes, per la seva condició de cineclub, si era possible recuperar aquest film i projectar-lo al lloc on es va rodar.

Després de moltes visicituts, i recerques per diverses filmoteques de l'estat que semblaven infructuoses, la pel·lícula va arribar finalment a Ribes fa 3 anys, on ens va projectar al Cinema Catalunya en el marc del Valldansa. I el dia 24 de juliol de 2017 a Queralbs, els Amics del Cinema, amb el nostre gra de sorra contribuïm d'aquesta manera a conservar la memòria de les tradicions i dels que les expressions culturals que ens enorgulleixen com a societat.

https://www.youtube.com/watch?v=VPrOmiPSYkU

 

JAVIER AGUIRRE. Un director gens convencional i molt guardonat

Nascut el 1935 a San Sebastià, als 15 anys Javier Aguirre comença a col·laborar en revistes dedicades al món del cinema. El 1955, funda i dirigeix el cine club de San Sebastià, i entre els anys 1956-1957, organitza la III Setmana de Formació Cinematogràfica, el I curs de estudis de cine i el Festival Nacional d’Art Cinematogràfic Amateur.

Com a director de cinema ha treballat en pràcticament tota mena de gèneres: documental (“España insólita”), musicals ("Los chicos y las chicas"), terror ("El jorobado de la morgue"), comèdia ("Los que tocan el piano"), thriller ("Volveré a nacer"), històric ("Dafnis y Cloe"), drama ("Carne apaleada"),  i infantil ("La guerra de los niños"), entre d’altres.

Es un cas gairebé únic en que un mateix director aconsegueix un gran èxit tant amb pel·lícules comercials com dirigint curtmetratges i llargmetratges experimentals amb l’objectiu d’investigar els límits del llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit, destaquen les adaptacions d’autors com Fernando Pessoa ("El marinero"), Samuel Beckett ("Compañía"), Jorge Luis Borges ("Le regret d¨Heraclite"), Rafael Alberti ("Sobre los ángeles") o Séneca ("Medea").

L’any 1967 radicalitza el seu cinema experimental amb un grup de curtmetratges anomenats "Anti-Cine", amb els quals explora les possibilitats del cinema posant especial èmfasi en l’abstracció.

Els seus curtmetratges experimentals han estat premiats a festivals de cinema tan importants com són els de Venècia, San Sebastià, Valladolid, Bordighera, Strasburgo i Bilbao.

Etiquetes: DOCUMENTAL, VOE, CINEMA

0
0
1
s2smodern
Comparteix-ho
0
0
1
s2smodern
powered by social2s

FaLang Language Switcher (mòbil)

Català