El Cinema Catalunya, l'història d'un cinema emblemàtic

El Cinema Catalunya és un cinema gestionat pel cineclub dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes, una entitat sense ànim de lucre que el va recuperar del seu tancament l'any 2008, uns mesos després. L'any 2009 gràcies a un conveni amb l'Ajuntament de Ribes de Freser, que llogà la sala al seu propietari i el convertí en un equipament públic regulat per ordenances.

Història del Cinema Catalunya, la sala dedicada només a projeccions de cinema més antiga de Catalunya i també de l’Estat 

Jesus Ángel Sánchez-Garcia, autor de l’estudi “Las salas de cine en España: evolución històrica, arquitectura y situación cultural en España”, Nº 10, de l’any 2015, encarregat per l’Instituto de Patrimonio Cultural de España del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de España determina el Cinema Catalunya de Ribes de Freser és datat de l’any 1900, cosa que el converteix en un dels dues sales de cinema més antiga d’Espanya. L'altra sala, el Teatre Fontova és una sala polivalent, no només dedicada al cinema com el Cinema Catalunya. L’actual Cinema Catalunya, ha tingut diferents noms. Aquests són les fites més destacades de la història de la sala:

  • L’any 1900 es deia Teatre Taga, remodelat l’any 1903 que en Nicolás Vilageliu Mallol, n’era el propietari del local original. Una persona molt rica en la seva època, propietari de diverses mines, salts d'aigua, fàbrica de teixits... Que va ser jutge de pau, alcalde per accident i també diputat provincial durant diversos anys.
  • 1907 Mor Nicolás Vilageliu Mallor, solter i li deixa l’herència a Antònia Vilageliu, la seva neboda, el Teatre Cafè.
  • Als anys 20 fins abans fins als anys 30 el cinema Catalunya tenia el nom del Foment, el Cine Sociedad El Fomento, hi tenia la seva seu i competia amb un segon cinema, el de la Cooperativa dels treballadors que tenia la seva seu al Carrer Eres número 6.
  • El 27 d’abril de l’any 1932, en Foment pren un nou nom: Casal Ribatà, que instal·la el cinema sonor. Diferents accionistes paguen unes lletres perquè similar empresa tiri endavant.
  • 1955 L’Anuari del Cine Español certifica que a Ribes de Freser hi ha dos cinemes, el Salón Cataluña, amb 510 localitats i que funciona els dies festius i el Cinema Puigmal, que era l’antic cinema de la Cooperativa.
  • L’any 1956 Eugeni Casals entra com a operador i ajuda a Joan Tarruella Tayant, el propietari d’aquella època, que ja es diu Cinema Catalunya.
  • L’any 1970 Eugeni Casals Guix n’assumeix la titularitat del Cinema Catalunya es converteix en exhibició
  • 2003 Es crea el cineclub dels Amics del cinema de la Vall de Ribes. Es comencen a organitzar sessions de cineclub a diferents espais de Ribes de Freser, entre ells la sala d’exposicions del Teatre Municipal, el Cinema Catalunya i també es realitza cinema a la fresca a la placeta de Cal Dosta.
  • 2008 El Cinema Catalunya, tanca com a sala d’exhibició cinematogràfica tradicional perquè el seu propietari Eugeni Casals, es jubila.
  • Els Amics del cinema de la Vall de Ribes inicien la campanya per salvar la sala emblemàtica i aconsegueixen que més de 480 persones es facin socis i ajudin a mantenir-la oberta amb les seves aportacions i tasques voluntàries.
  • L’any 2009 El cineclub dels Amics del cinema de la Vall de Ribes assumeix la gestió de la sala a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Ribes de Freser, que llogarà a la seva vegada l’equipament al propietari per transformar-lo en un espai d’ús públic.
  • L’any 2014 s’organitza la 1a edició del Festival Gollut al Cinema Catalunya.
  • 2015 La sala de projecció del Cinema Catalunya es remodela i s’instal·la un projector digital DCP 2K.
  • L’any 2018 es celebra la 5a edició del Festival Gollut, mostra de cinema compromès, fotoperiodisme, muntanya i medi ambient que ja arriba a 16 localitats més. En aquest any els Amics del cinema de la Vall de Ribes arriben a les 148 sessions i 4721 espectadors, 1050 dels quals són de les sessions del Festival Gollut a Ribes de Freser.

Els Amics del cinema de la Vall de Ribes, l'entitat de les persones que fan viure el Cinema Catalunya

Els Amics del cinema de la Vall de Ribes, van iniciar una campanya l'any 2008 que ha permès que més de 480  persones hagin estat o siguin sòcies del cineclub. I amb les seves aportacions permeten que la sala sigui un equipament cultural amb moltes activitats, no només cinema, també transmissions d'òperes en directe, conferències, presentacions, actes... 

Molt abans, es va crear el cineclub, el 4 de setembre de l’any 2003 es va constituir l’Associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes per recolzar des de la societat civil les activitats que es realitzaven al Cinema Catalunya. L’Associació dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes des del llavors és membre actiu de la Federació Catalana de Cineclubs. Des de la seva creació l’associació ha realitzat activitats de projecció periòdiques amb més de 100 sessions a l'any. La primera presidenta fou Carme Barceló, l’actual president és en Joaquim Roqué. 

Un doble repte: la lluita contra el canvi d'hàbits de consum i el declivi demogràfic

La població de la Vall de Ribes s’ha reduït un cinquanta per cent en quaranta anys. Ribes poble té només 1730 habitants, però tanmateix, el nostre cinema segueix en funcionament i projectant pel·lícules comercials.

Un contracte conjunt realitzat entre diverses sales petites dels Pirineus amb les distribuïdores va possibilitar adaptar els horaris i les sessions de cine als caps de setmana, estius i ponts festius. I les pel·lícules comercials que s'estrenaven arreu de Catalunya s’estrenaven també a Ribes. En comptes d’estar una setmana en cartell, hi estaven dues o tres sessions, això significava que en una setmana d’estiu, per Nadal o Setmana Santa, els aficionats al cinema podien posar-se al dia en pocs dies.

Però tanmateix, les pel·lícules en versió original, de culte o no especialment comercials no podien ser exhibides, perquè no hi havia prou massa crítica. I no era possible negociar amb les distribuïdores aquest material.

El cinema de Ribes, no era un negoci, està obert per l’amor al setè art del seu propietari i dels aficionats que responen a la programació. Els anys 90 del segle XX, amb la popularització del vídeo, l’Eugeni va voler tancar el cine. Ell diu que no era un negociant, ja que si ho hagués estat, el cine estaria tancat fa temps. A Ribes hi ha molta afició al cinema, però no hi ha prou gent. Per aquesta raó les projeccions tenen més èxit durant l’estiu o els caps de setmana quan pugen les habitants de segona residència.

L’Eugeni Casals va combinar diferents feines, com la de carter i professor d’autoscola amb la de mantenir el Cinema Catalunya obert.

Els canvis tecnològics en les projeccions

En comptes de tornar-se antic, o tancar, com la majoria de cines, el nostre cinema, inexplicablement, es va modernitxar gràcies al seu esforç. Com un miraculós oasi en mig del desert, el Cinema Catalunya durant aquests últims 45 anys ha sofert cinc reformes de millora significatives que van des del canvi de la teulada, fins la col·locació del CINEMASCOPE. L’any 2005 es va ampliar més la pantalla, que ara fa 8 metres d’ample x 4 metres d’alt –el màxim que permet la sala-, es va instal·lar el Dolby Surround i es realitzar un canvi de butaques, que ara tenen una amplada d’un metre entre fileres, amb el canvi de seients es va reduir l’aforament a la meitat, ara de cent-cinquanta persones.

Una primera digitalització va obrir les portes al futur de  les projeccions, va venir de mans d’un conveni amb la Fundació Televall i l’Ajuntament de Ribes de Freser, l’any 2006. Al costat de la màquina de projectar OSSA es va d’instal·lar un projector de cinema digital SANYO FX45 amb deu mil lúmens de potència, s’ha realitzat tota la instal·lació informàtica per controlar-lo,  una nova instal·lació de megafonia  i una tarima. Amb aquests canvis el cinema es va convertir en un auditori per fer-ne ús públic, amb instal·lacions que permetien projectar pel·lícules en format tradicional o en format digital DVD. Tanmateix la tecnologia evolucionava ràpid i l'any 2014, els films en 35mm deixaven d'existir, i el projector digital instal·lat no permetia projectar films amb els estàndars que marcava la distribució de la indústria cinematogràfica. I mica a en mica, els espectadors anaven deixant de venir al Cinema Catalunya, per no poder fer films actuals, tot i la feina incansable dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes.

L'any 2015, un conveni entre l'Ajuntament de Ribes de Freser i la Diputació de Girona va permetre instal·lar un projector DCP i les obres d'adequació de la nova cabina de projecció. El Cinema Catalunya es reinaugurava l'octubre de 2015 amb la tecnologia que utilitzava qualsevol sala comercial. Des de llavors fins ara, el cineclub programa més de 100 sessions a l'any i els espectadors poden gaudir de iflms en doble versió, doblada i subtitulada, arribant a més espectadors que abans.

Els cinemes més propers amb obertura diària són a Vic i a Olot. Ambdues poblacions es troben a més de cinquanta quilòmetres de Ribes. Les poblacions amb cinema de cap de setmana més properes són a Ripoll, Puigcerdà, i en menor freqüència de programació, Camprodon, que són a quinze, cinquanta u i quaranta quilòmetres respectivament. Distàncies impensables a ciutat. Totes elles amb molta més població que Ribes de Freser.

 

 

 

0
0
1
s2smodern
Comparteix-ho
0
0
1
s2smodern
powered by social2s

FaLang Language Switcher (mòbil)

Català